L'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC), el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) organitzen conjuntament el nou postgrau on line en gestió, preservació i difusió d'arxius fotogràfics.

Aquesta excel·lent iniciativa va destinada a donar resposta a la necessitat creixent d'organitzar, conservar i difondre els arxius fotogràfics tant d'institucions públiques com d'empreses privades. Els estudis s'impartiran en un període de dos anys i estan dividits en sis mòduls de treball. L'import total de la matrícula és de 2.400 euros amb descomptes per estudiants i associats.

Entre els prestigiosos professionals que donaran classes trobem Bernardo Riego, Joan Boadas, Carles Mitjà, Àngel Fuentes, Josep Matas, Sílvia Domènech, David Iglesias, entre d'altres.

Per a més informació fer click aquí

Aquest dijous 15 de març, el Museu Marítim de Barcelona presenta el llibre "Històries del Mar. Les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona". Una monografia dedicada als fons fotogràfics patrimonials que conformen el llegat del Museu.

L'acte vol ser un homenatge i servir d'agraïment a aquelles persones que han col·laborat a fer possible aquesta publicació. Alhora, vol servir per debatre sobre les polítiques comunes que calen dur a terme davant dels reptes del patrimoni fotogràfic.

Intervindran: el director general del Museu Marítim de Barcelona, Roger Marcet i Barbé; el Cap del Centre de Documentació Marítima, Enric García i Domingo; el fotògraf i autor del pròleg del llibre, Pep Parer i l’autora i conservadora de les col·leccions fotogràfiques del Museu, Sílvia Dahl.

Instagram és una aplicació gratuïta per telèfons Iphone que està revolucionant el món de la fotografia digital publicitària. Amb prou feines un any i mig de vida, doncs va néixer a San Francisco l'octubre de 2011, aquesta eina permet compartir fotografies amb la resta d'usuaris de les xarxes socials, georeferenciar les imatges o etiquetar les persones que hi surten.

Però el que realment ha captat l'atenció de les principals marques de moda ha estat la possibilitat d'aplicar filtres perquè les fotografies es vegin "passades de moda", recreant els colors de la fotografia analògica. Des del punt de vista dels publicistes, aquesta tècnica fàcil de realitzar i econòmica contribueix a humanitzar les marques i reflectir alhora la seva personalitat.

Actualment, la plataforma encara planteja algunes limitacions per de difondre els continguts, ja que només els usuaris de Iphone o Ipad la poden gaudir. Però això no ha impedit que prestigioses firmes com Oscar de la Renta o Burberry la facin servir per comunicar les seves desfilades. Fins i tot compta amb una sòlida comunitat d'usuaris que es comuniquen a través del blog instagramers.com . Instagram ja compta amb 9 milions d'usuaris i esdeveniments com la setmana de la moda de Nova York l'han catapultat definitivament a la fama.

El projecte ha estat fruit de la col·laboració dels tècnics de la Secció d'Imatge i So de l'Arxiu Històric de Sabadell amb l'empresa d'enginyeria informàtica Adhoc Synectic Sistems que ha aportat la tecnologia necessària per a la seva realització.

Es tracta d'un producte pioner en el seu àmbit, ja que anteriorment hi havien experiències en virtualitzacions de llibre com: el Quijote Virtual de la Biblioteca Nacional d'Espanya, el Messies de Haendel de la British Library o l'atles Ptolomeu del ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya). Pero en cap cas tinc constància de l'existència de àlbums de fotografies que s'hagin recreat virtualment. Deixeu que traiem una mica de pit perquè el mèrit és doble al procedir d'una institució d'àmbit local que, com el seu nom diu, no té un abast nacional.

Per acabar, dir que Francesc Casañas Riera va ser un dels primers reporters gràfics de la ciutat de Sabadell. La seva producció abasta des de 1909 fins el 1936 quan va esclatar la Guerra Civil. Actualment el seu fons es custodia a l'Arxiu de Sabadell i es poden consultar les 4207 plaques de vidre del seu fons que han estat digitalitzades.

Sembla un truc de màgia i potser ho és, però ahir la multinacional Nokia va presentar al World Mobile Congress de Barcelona el seu nou model Nokia 808 Pureview. Un smartphone amb una òptica Karl Zeiss capaç de fer fotografies a 41 megapíxels. Aquest enginy també és capaç d'enregistrar vídeo a 1080 línies amb una qualitat d'audio equiparable a la d'un CR-Rom.

Pel què sembla, tot això és possible gràcies a que treballa amb un triple processador, un dedicat al smartphone, un altre dedicat a la càmera i un darrer pels gràfics. Si cada dia són més els que fan fotografies amb els mòbils enlloc d'una càmera fotogràfica ara tenen un argument més. O és que els mòbils ja fan les funcions d'una bona càmera domèstica i no cal gastar més diners en les famoses "compactes"?

Quan semblava que "el cas Centelles" estava tancat surten noves noticies sobre aquest polèmic arxiu fotogràfic. Fent memòria, recordarem que els fills del genial fotògraf català van decidir vendre els 12.000 negatius del seu pare al Centro Documental de la Memòria Històrica de Salamanca per un import de 700.000 euros. Aquest fet que va ser titllat per alguns polítics catalans com "una traïció a la memòria històrica" o un "acte de deslleialtat flagrant", provocant un foc de declaracions massa llarg de reproduir en el post d'avui.

Però la història no acaba aquí, a finals de 2011, l'exposició organitzada pel Ministeri de Cultura a la Universitat de Nova York també va ser jutjada amb severitat per autoritats com el polifacètic fotògraf Joan Fontcuberta que descrivia el recinte com "una discreta dependència universitària, un vestíbul multiusos on les fotografies estan mal penjades, mal il·luminades en mig de taules i màquines de cafè". Per la seva part David Balcells, conservador en cap del MNAC, també lamentava que "cap museu del món exposa obra, en aquest cas fotografia, que no sigui original i en aquest cas són còpies, les anomenades reprint".

Ahir alguns mitjans de comunicació llençaven una nova notícia, un col·leccionista espanyol anònim donava a l'esmentat Centre Documental de la Memòria Històrica 1.400 negatius més d'Agustí Centelles. Enrique Cabero, portaveu del grup socialista salmantí, qualificava el fet de "gran oportunitat per la ciutat" i reivindicava una gran exposició sobre el fotoperiodista a la vegada que la creació d'un Premi Internacional de Fotoperiodisme amb el seu nom.

Al meu parer quedarien algunes preguntes per resoldre que no sempre tindran la mateixa resposta (segons a qui li preguntem). Aquesta donació ha estat gratuïta? De ser així com és que en alguns casos es paguen imports tant elevats i d'altres es rep material suposadament del mateix valor sense cap cost. On està el criteri de les administracions públiques?

També es va dir que els negatius es documentarien, digitalitzarien i farien accessibles via web. Dos anys després com està aquest procés? Recordar que aquest era un dels arguments per justificar que els negatius "del Capa català" anessin al carrer de l'Expoli. Amb les noves tecnologies no faria falta que els investigadors catalans es desplacessin a Salamanca, tot es podria fer a través de la xarxa.